PERIODISME DIGITAL=CATALUNYA MALAMET, ESPANYA PITJOR. Espanya obté el seu pitjor resultat en corrupció en el rànquing de Transparència Internacional.L’estat recula un lloc i passa del 41 al 42 i obté una puntuació de 57 sobre 100, per sota de la mitjana de l’Europa Occidental.
Espanya ha obtingut una puntuació de 57 sobre 100 en l’índex de percepció de la corrupció de 2017 elaborat per l’ONG Transparència Internacional (TI), la pitjor qualificació de la seva història. Malgrat això, se situa en el lloc 42 de 180 del rànquing, un lloc per sota del de l’any passat (41) i el pitjor lloc de les sèries històriques de l’estudi, tot i que aquest moviment de posicions pot ser degut a la inclusió de nous països en l’estudi d’aquest any, augmentant el seu nombre de 176 a 180
A més, Espanya es col·loca entre els dos terços dels països que obtenen una puntuació inferior a 50 i per sobre de la mitjana, situada a 43. Igualment, se situa per sota de la mitjana d’Europa Occidental, que té una puntuació de 66. Transparència Internacional Espanya explicarà aquest dijous les dades en la presentació de l’informe que tindrà lloc a la seu de la Fundació Ortega i Gasset-Marañón amb la presència, entre d’altres, del president, Jesús Lizcano.
L’índex divulgat per l’entitat, que enguany celebra el seu 25è aniversari, està encapçalat per Nova Zelanda i Dinamarca, amb puntuacions de 89 i 88, respectivament, mentre que Síria, Sudan del Sud i Somàlia s’ubiquen en els llocs més baixos, amb puntuacions de 14, 12 i 9.
El rànquing conclou que, tot i els esforços per combatre la corrupció en el món, la majoria dels països estan avançant amb massa lentitud. Entre els que han millorat en els últims sis anys es troben Costa d’Ivori, Senegal o el Regne Unit, mentre que altres van baixar de posició com Síria, Iemen i Austràlia. L’anàlisi realitzada incorpora dades del Comitè per a la Protecció dels Periodistes i de World Justice Project i té en compte els assassinats de periodistes i la relació entre els nivells de corrupció i la llibertat que tenen les organitzacions cíviques per actuar i influir en les polítiques públiques.
Catalunya: tres segles en el punt de mira d’Espanya.Repassem 12 moments en què l’Estat espanyol ha tingut Catalunya en el seu objectiu.
En la guerra de Successió al tron espanyol, els catalans van adonar-se que si volien conservar el seu sistema governamental i jurídic havien d’apostar per l’arxiduc Carles d’Àustria, una decisió que vam pagar molt cara. La desfeta del 1714 va representar la fi de l’organització política i jurídica pròpies a Catalunya i la imposició d’un govern absolutista. El decret de Nova Planta va anorrear les institucions catalanes i hi va haver repressió en tots els àmbits. Trenta mil persones es van veure obligades a exiliar-se i el país es va quedar sense dirigents.
Catalunya va posar un peu al segle XIX tal com havia acabat el XVIII: derrotada en una Espanya unitària i centralista. El malestar dels catalans s’expressava sovint en revoltes, com la que es va produir a Barcelona el novembre del 1842 pel maltractament de la indústria cotonera catalana. El general Baldomero Espartero va agafar les regnes de la situació i va ordenar un bombardeig indiscriminat sobre la ciutat. Seva és la frase «Pel bé d’Espanya, és convenient bombardejar Barcelona almenys un cop cada 50 anys».
En el primer quart del segle XX, Catalunya, anomenada la «fàbrica d’Espanya», bullia en la demanda de més autogovern. Però aquest lideratge econòmic no es traduïa en cap avenç legislatiu o polític. Malgrat que l’economia catalana era beneficiosa per a l’Estat espanyol, la política de Madrid va optar per escanyar les finances catalanes. Quan el 1899 les Corts espanyoles van anunciar una apujada d’impostos, les classes mitjanes catalanes van fer un «tancament de caixes»: van deixar de pagar impostos a l’Estat, una acció a la qual s’hi van sumar els industrials i la classe obrera.
Amb la victòria del feixisme a la Guerra Civil, Catalunya tornava a viure sobre les coordenades del dret de conquesta. Es van obrir els expedients de responsabilitats polítiques, es van produir confiscacions de béns, i es van aplicar penes de mort i de presó a través de judicis sumaríssims sense seguretat jurídica. Per què el franquisme perviu a l’Estat espanyol?. l’ombra de Franco segueix sent molt allargada.
Dissortadament, l’horari no és l’única herència del franquisme. Vivim envoltats d’institucions i empreses que arrelen en la base de les estructures tramades per Franco. Tanmateix, el més difícil d’erradicar és la profunda empremta que ha deixat en l’imaginari col·lectiu d’un estat que encara no ha fet cau i net.
Esquerra Republicana treballa des de tots els fronts per assolir els objectius de llibertat i justícia social pel país. L’àmbit europeu és un front més des d’on treballar i la formació republicana té un projecte propi, una visió republicana de recuperació de l’esperit fundacional de la unió europea.
ELS VELLS MILITANTS D’ERC CONFIEM AMB EL NOSTRE POBLE.
Sebastià Barrufet Rialp, cronista transversal independent
MASTER DIGITAL GLOBAL PRESS INSTITUTE – EUA
I MATGE DE GOOGLE
sebastiabarrufet 