EL PROCÈS I EL TERRORISME

PERIODISME DIGITAL: Els Mossos busquen el sospitós de l’atropellament a la Rambla de Barcelona. Mentrestant, Puigdemont fa una crida a “persistir” en el procés com es va fer per acabar amb ETA.

Estat Islàmic reivindica l’atemptat de Barcelona. L’organització gihadista s’ha fet seva l’autoria de l’atac i el justifica per la crida dels EUA a intensificar l’ofensiva internacional contra els islamistes radicals.

L’atemptat que ha tingut lloc a la Rambla de Barcelona ha estat reivindicat per Estat Islàmic. Ho ha fet aquest divendres al vespre, poques hores després que hagi tingut lloc l’acció al centre de la ciutat, a través de l’agència Amaq, que actua com a òrgan propagandístic de l’organització terrorista. Segons informa TV3, la nota feta pública anomena els terroristes com a “soldats de l’Estat Islàmic” i justifica l’atemptat per la crida feta a colpejar “els països de la coalició”.

El terrorisme es dispara al món i s’escampa en els últims quinze anys. Fins a 30.000 combatents estrangers han viatjat a Síria i a l’Iraq des de 2011.Els morts del 2014 en atacs terroristes de tot el món van ser 32.658, nou vegades més que els del 2000 en casos similars. Només l’últim any, des del 2013, havien augmentat un 80%.Els atacs s’han estès per tot arreu, fins a afectar països de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic ( OCDE) com Àustria, Austràlia, Bèlgica, Canadà i França. Però, tot i així, la majoria de morts no tenen lloc a Occident, sinó en cinc països que centren el 57% dels atemptats mundials i el 78% de les morts: Afganistan, Iraq, Nigèria, Pakistan i Síria.

El greu problema que provoca l’estat  islamic es global i aviat hi haurà de prendre cartes la ONU. Catalunya es valenta, ho ha demostrat manifestant després de l’atac afirmant que NO TENIM POR.Es veritat que encara  No hi ha un pla per afrontar el terrorisme internacional, tanmateix, especialistes en la materia afirmen que la ONU ja hi està treballant

D’altra banda, Què pensa del procés independentista català en aquest context internacional: La independència guanyaria en el referèndum de l’1 d’octubre. Així ho apunta una enquesta  de GAD3 per a La Vanguardia, la qual també assenyala que aniria a votar un 54% dels catalans. Pel que fa a percentatges, el “sí” s’imposaria amb un 42,5% al “no”, que es quedaria amb un 37,6%. El sondeig del rotatiu del Grup Godó, va ser feta entre els dies 23 i 29 de juny.

Milers de persones donen suport al procés català des de Sant Sebastià.La manifestació convocada per EH Bildu vol mostrar la solidaritat de la societat basca amb el procés d’independència i reclamar una “sortida democràtica” als casos basc i català.

Ja fa cert temps que l’independentisme basc ha situat Catalunya com un dels miralls amb qui vol crear sinergies i de qui seguir els passos -subvertint algunes dècades en què l’admiració era en sentit contrari, però, s’ha fet un pas més amb l’organització d’una manifestació per part d’EH Bildu a Sant Sebastià en què milers de persones han donat suport explícitament al procés català sota el lema “Tot un poble en moviment. Amb Catalunya, amb la democràcia”.

Hi ha qui diu que el més important es la internacionalització del procès, tenen tota la raó.La internacionalització de la qüestió catalana és un fet. I d’aquí la preocupació creixent del govern de Madrid, i les maniobres de tot tipus que duu a terme, cada vegada que l’Executiu de Carles Puigdemont travessa la frontera. Però pot ser que els veritables problemes per a l’administració espanyola al front català tan sols hagin començat. Per primera vegada, un govern europeu, el del Regne Unit, ha revelat l’existència de contactes amb el Govern de la Generalitat centrats en el procés cap a la independència.

El reconeixement per part del Regne Unit de l’existència d’aquests contactes s’ha fet mitjançant una carta del Foreign Commonwealth Office —Ministeri britànic d’Afers Exteriors— datada el 27 de novembre del 2015. La missiva respon a una sol·licitud formal d’informació confidencial sobre diversos aspectes del procés independentista català.

Penso, sincerament, que Catalunya sabrà culminar el procès i el reconeixement internacional será majoritari.

Sebastià Barrufet Rialp, cronista transversal GLOBAL PRESS

Master Periodisme Digital

Imatge obtinguda a Google

TERRORISMO EN CATALUÑA

PERIODISMO DIGITAL: El terrorismo golpea a España con dos ataques en Cataluña. Una furgoneta irrumpió en las Ramblas de Barcelona arrollando a los peatones, causando víctimas mortales. Hay tres detenidos, aunque se sospecha que el autor del atropello permanecería huido.Horas después, Cambrils se ha blindado por un intento de atentado en el que los Mossos abatieron los atacantes.

El horror se materializó en Barcelona. Un atentado de corte yihadista golpeó de nuevo a España sembrando de muerte el corazón turístico de la Ciudad Condal. Las Ramblas, repletas de visitantes en una soleada tarde de verano, se convirtieron en un paseo de muerte como consecuencia del atentado que en forma de atropello masivo se llevó la vida de 13 personas y provocó al menos un centenar de heridos, quince de ellos muy graves. Al terror en la capital, se suma un segundo ataque en la localidad costera de Cambrils (Tarragona). Una ciudad repleta de turistas en la que los Mossos han abatido a cinco terroristas, sobre los que se investiga una posible conexión con el acto terrorista de Barcelona.

Rondaban las cinco de la tarde cuando una furgoneta irrumpía en el paseo, a esa hora, en plena canícula, casi exclusivamente ocupado por visitantes. El recorrido asesino comenzaba en la parte alta de las Ramblas, a la altura de Plaza Cataluña, donde la furgoneta de inmediato ocupó la parte central destinada a los peatones. A partir de ese momento, un eslalon mortal tratando de arrollar al máximo número de personas. Las escenas descritas por los testigos dibujan un panorama dantesco: familias enteras arrolladas, cuerpos que salían volando, algunos embestidos contra los numerosos puestos de venta -quioscos, floristerías…- que otorgan precisamente color y carácter al paseo.

En el momento del ataque había muchos policías en la zona, pero no pudieron salir en persecución del asesino porque las Ramblas estaban sembradas de cuerpos, algunos con espantosas heridas. Al cierre de esta edición había dos personas detenidas, una de nacionalidad marroquí, detenida en Ripoll (Girona), y otra nacida en Melilla, detenida en Alcanar  (Tarragona). El autor material del atentado, por su parte, estaría huido. Los Mossos d’Esquadra relataron que el atentado de ayer está relacionado con el incidente ocurrido el día anterior en la citada localidad tarraconense, donde una explosión en el interior de una casa provocado supuestamente por la acumulación de bombonas de butano y la manipulación de gas provocó la muerte de al menos una persona.

Tras las horas de angustia en la ciudad condal, en la madrugada de este viernes, los Mossos d’Esquadra han abatido a cinco presuntos terroristas en una operación policial en Cambrils (Tarragona). Los Mossos han informado de que, presuntos miembros de una célula terrorista, habrían embestido previamente con un vehículo contra varias personas en el centro de esta localidad turística.

Cataluña, ‘punto caliente’ de las actuaciones policiales contra el terrorismo islámico.La comunidad se ha convertido este 2017 en la autonomía donde las fuerzas de seguridad han desarrollado más intervenciones. Según explican agentes de la lucha antiterrorista, el perfil de los sospechosos que operan en Cataluña se asemeja al de los detenidos en el centro de Europa: individuos que se radicalizan de forma aislada y que utilizan las redes sociales como su principal instrumento. A sabiendas de ello, el autodenominado Estado Islámico (ISIS, por sus siglas en inglés) decidió hace años concentrar parte de sus esfuerzos en internet y se convirtió en una verdadera fuerza de propaganda. Los radicales elaboran infinidad de material: vídeos editados con tecnología punta, infografías, revistas o tutoriales para elaborar explosivos.

Concentración este viernes en plaza Cataluña para condenar el terrorismo. Ada Colau(alcaldesa) y Carles Puigdemont(presidente) presidirán un minuto de silencio en el centro de Barcelona para conmemorar a las víctimas.El atentado sufrido este jueves en Barcelona ha conmovido al mundo entero. Políticos, deportistas, personalidades reconocidas y la ciudadanía han mostrado su rechazo incondicional al terrorismo.

El estado islámico demuestra que puede atacar en cualquier parte del mundo. Por consiguiente, Durante décadas, la ONU ha ayudado a poner fin a numerosos conflictos. De acuerdo con la Carta de las Naciones Unidas, cuando se presenta una denuncia acerca de una amenaza a la paz, normalmente la primera medida que se adopta es recomendar a las partes implicadas que intenten llegar a un acuerdo por medios pacíficos. Sin embargo, en este caso es evidente que esa gente no acepta la paz.

La primera misión de mantenimiento de la paz se estableció en 1948, cuando el Consejo de Seguridad autorizó el despliegue del Organismo de las Naciones Unidas para la Vigilancia de la Tregua (ONUVT) en el Oriente Medio para supervisar el Acuerdo de Armisticio entre Israel y sus vecinos árabes. Desde entonces, la Organización ha desplegado un total de 69 operaciones en todo el mundo.

Sebastià Barrufet Rialp, cronista transversal GLOBAL PRESS

Master Periodismo Digital

Imagen obtenida en Google

TERRORISME A BARCELONA

PERIODISME DIGITAL: L’Estat Islàmic reivindica l’atemptat de Barcelona. L’agència de notícies Amaq ha difós una nota en què diu que els que han perpetrat l’atemptat són “soldats del califat” i ho han fet en resposta a la crida “d’atemptar contra els països de la coalició”, un argument similar al que han esgrimit en altres atemptats recents en terra europea.

Aquesta coalició està liderada pels Estats Units, que combat l’autodenominat Daeix a Síria i l’Iraq. Si es confirma, seria el primer atemptat reivindicat per l’Estat Islàmic a l’Estat. L’organització va proclamar el 2014 a les zones que controlava de Síria i l’Iraq un “califat” que confiava estendre a altres parts del món.

A l’octubre de l’any passat, Estat Islàmic avisava els seus seguidors de tot el món a través d’un videocomunicat que s’havien de preparar per atemptar de maneres diferents. Davant de la pèrdua de territori a l’autoanomenat califat calia estendre el terror a tot el món. I ho havien de fer als seus llocs de residència. Res de cèl·lules combatents, grans preparatius ni bombes sofisticades. Ciutadans solitaris com a molt amb algun còmplice. Explosius casolans o simples ganivets.

La revista d’Estat Islàmic “Rumiyah” ho explicava amb pèls i senyals. Els jihadistes radicals dedicaven un ampli reportatge a aquests noves tàctiques de terror. Citaven com a heroi l’assassí que va arrasar el passeig marítim de Niça amb un camió. Estat Islàmic explicava que l’ús d’un vehicle és fàcil d’adquirir com ho és un ganivet. Seria per a ells l’arma més ràpida i discreta per matar infidels. Recomanaven camions de gran tonatge, però, si no era possible, furgonetes. Els llocs, que fossin festivals, concentracions de gent per a esdeveniments o, senzillament, llocs molt concorreguts.uns consells finals, portar el dipòsit del vehicle ple de combustible i alguna arma per fer front a la policia o les forces de seguretat.

La derrota territorial del califat a Síria i l’Iraq planteja un altre escenari, en aquest cas global. Per aconseguir això es radicalitzen individus sensibles arreu del món a través de les xarxes socials. Es presenten com a herois els seus assassins, com a actes de guerra triomfals els atemptats arreu del món. I es presenta el califat com un paradís al qual cal sumar-se o donar suport. Han creat aplicacions pròpies per esquivar la ciberseguretat.

Tot una cuidada estratègia sofisticada de màrqueting i de comunicació que s’acaba amb l’acte simple i desesperat de provocar un bany de sang utilitzant una simple camioneta.

El jutge de l’Audiència Nacional Fernando Andreu i el fiscal en cap Jesús Alonso viatgen a Barcelona per dirigir la investigació per l’atemptat de la Rambla.

Avions de combat francesos han atacat la ciutat de Raqqa, el bastió de l’Estat Islàmic a Síria, segons ha informat el Ministeri de Defensa francès. L’operació arriba després dels atemptats a París, reivindicats pel grup terrorista, en què van morir més de 120 persones. Deu avions han llançat bombes sobre el centre de comandament del grup jihadista, un altre de reclutament, un arsenal i un camp d’entrenament.

Aquest és el principi dels “esforços intensificats” entre els Estats Units i França contra Estat Islàmic, ha anunciat l’assessor adjunt de seguretat de la Casa Blanca, Ben Rhodes.Els Estats Units han començat a compartir amb França els anomenats “paquets d’objectius”, que contenen informació classificada sobre les posicions del grup terrorista.

Luis Moreno Ocampo, l’exfiscal en cap del Tribunal Penal Internacional ( TPI) afirma que per combatre amb eficàcia el terrorisme gi­hadista és necessària una visió global i estrangular les seves finances, cosa que no s’està fent. “Ningú no vol pensar en termes globals. El crim organitzat i el terrorisme són universals i encara les polítiques són locals. Molts no entenen això”, diu aquest jurista que viu entre les seves classes a Harvard, la seva consultoria internacional a Nova York i la seva Argentina natal i que ha passat per Barcelona per a un curs en l’ Institut de Drets Humans de Catalunya.

Crec que caldria crear un centre global d’investigacions que podria dependre del Consell de Seguretat de Nacions Unides amb la col·laboració de russos i nord-americans. Crec que les principals víctimes de la guerra contra el terror estan sent els nostres valors de respecte a l’altre. Per això hem de redissenyar institucions i amb això torno a la idea global, ja que al final no és la policia la que ens protegeix sinó les institu­cions. La UE és molt important perquè evita guerres ja que amb ella no hi haurà més guerra entre Alemanya i França: hi ha insti­tucions que manipulen el conflicte. I això és el que necessitem a tot el món.

L’Estat Islamic demostra que pot atacar qualsevol país del mon, per això cal que la defensa sigui com diu Luis Moreno Ocampo

Sebastià Barrufet Rialp, cronista transversal GLOBAL PRESS

Master Periodisme Digital

Imatge obtinguda a Google

DETALLE DE APROVECHADOS

PERIODISMO DIGITAL: EL RECORTE QUE PIDE BRUSELAS Y TODA ESPAÑA A GRITOS.POR FIN CONFIRMAMOS A LOS VIVIDORES:

Cargos                                                                                Número

Diputados y senadores                                                              650

Parlamentarios autonómicos                                                   1.206

Alcaldes                                                                                   8.112

Concejales                                                                             65.896

Diputados provinciales                                                             1.031

Cargos de confianza en diputaciones                                         970

Responsables de cabildos y consejos insulares                         139

Consejeros Valle de Arán                                                              13

Mancomunidades                                                                      2.800

Políticos contratados como cargos de confianza                    40.000

Políticos empleados en empresas públicas o con participación estatal                                                                                    131.250

Políticos en la Unión Europea                                                    1.100

Políticos en embajadas autonómicas                                            940

Políticos en el Consejo de Estado                                                   60

Políticos retirados con pensiones                                               1.600

Tribunal de Cuentas                                                                      120

Consejos económicos y asesores                                              4.800

Defensores del pueblo, menor, mujer, etc                                     900

Observatorios y entes asesores                                                 2.600

Fundaciones públicas                                                                 1.600

 

Sindicalistas liberados                                                              65.130

Representantes Patronales                                                      31.210

Cámaras de comercio                                                                 6.000

Cargos políticos en la Tesorería General de la Seguridad Social 800

Cargos políticos en el INEM nacional y regionales                    2.400

Cargos políticos en entidades educativas                                  1.900

Instituto Cervantes                                                                           80

Cargos políticos en embajadas nacionales                                   240

Entidades de cooperación al desarrollo                                         230

Cargos políticos en la Tesorería General de la Seguridad Social 800

Cargos políticos en el INEM nacional y regionales                    2.400

Cargos políticos en entidades educativas                                  1.900

Instituto Cervantes                                                                           80

Cargos políticos en embajadas nacionales                                   240

Entidades de cooperación al desarrollo                                         230

Cargos políticos en medios de comunicación públicos                 630

Entidades de gestión de fondos de formación                               140

Entidades de desarrollo rural                                                         860

Consejos reguladores                                                                    480

Políticos ante organismos internacionales (ONU, OCDE, etc)      160

Consorcios                                                                                     870

Comisiones nacionales (Valores, Telecomunicaciones, etc)         440

Gestores de fondos públicos                                                         680

Casa Real                                                                                      132

Entidades financieras públicas                                                      460

Cargos de designación para gestores de clases pasivas                40

Cargos de designación para entes gestores de vivienda pública 390

Entidades de publicaciones públicas                                             430

Entidades de difusión cultural en el exterior

(estatal y autonómica)                                                                1.470

Agencias Públicas de Regulación                                                 910

Tribunales y entes de mediación                                                   630

Entidades de conservación del patrimonio                                    860

Entidades de investigación e I+D                                                  182

Entidades relacionadas con el tabaco                                           182

Entidades relacionadas con el juego                                             164

Patrimonio del Estado y autonómicos                                           640

Entidades de coordinación territorial y municipal                          450

Entidades de mutualidades públicas                                          1.360

Cargos de designación directa en el sistema sanitario              8.260

Cargos de designación directa en el sistema educativo            9.390

Organismos de control interno                                                   4.270

Organismos de gestión catastral                                                2.470

Direcciones generales de Policía y Guardia Civil                          130

Instituciones Penitenciarias                                                             61

Protección civil y servicios de emergencias                                  700

Seguimientos de medios de comunicación

y gabinetes de prensa                                                                7.200

Servicios estadísticos y de padrón municipales                            730

Entidades de transporte público estatal, autonómico y local      7.800

Entidades de conservación de infraestructuras                          1.360

Correos y telégrafos                                                                      870

Consejos deportivos                                                                      120

Entidades bibliotecarias y museísticas                                       2.080

Entidades vinculadas al teatro, cine y expresiones artísticas y culturales                                                                                    1.415

Entidades de conservación                                                            360

Entidades de reindustrialización y reconversión                              82

Entidades vinculadas a la gestión de la energía                           540

Mercados centrales                                                                       346

Desarrollo de medios rurales                                                      1.315

Gestión del agua y cuencas hidrográficas                                     860

Protección medioambiental y actuaciones en la costa               2.105

Agencias meteorológicas                                                                 26

Agencias de cambio climático y reducción del gasto energético   480

Centros de estudios sociológicos, históricos y constitucionales    795

Organismos de igualdad y prevención de la violencia

Doméstica                                                                                   2.330

Organismos de trasplantes y donación                                           86

Plan nacional sobre drogas                                                             36

Entidades estatales y autonómicas de comercio exterior           2.450

Entidades de astronomía y astrofísica                                             34

Entidades de investigación oceanográfica y pesqueras                260

Parques tecnológicos y empresariales                                          370

 

TOTAL                                                                                    445.568

Este mensajito no es ni de derecha, ni del centro, ni de izquierda, es un mensaje del 99,5% de “paganinis”, contra el 0,5% de “listillos”, (a lo mejor se salva alguno)…

Así que léelo y pásalo.

Por fin se sabe el número de políticos que pululan por estas nuestras “Españas”. Y como era de esperar, tenemos más políticos viviendo de los presupuestos que ningún país de Europa.

Tenemos EL DOBLE de políticos que el segundo país con más políticos de Europa (Italia).

Resulta que tenemos 300.000 políticos más que Alemania ¡ con la mitad de población ! Además Alemania está mucho más descentralizada que España. Alemania cuenta con 6 niveles administrativos (Estado – Länder – Regiones Administrativas – Distritos – Mancomunidadades – Municipios) y España sólo con 4 (Estado – Comunidad Autónoma – Provincia – Municipio).

Tenemos 445.568 políticos.(Año 2.011)165.967 médicos.

Información conseguida digitalmente.

Sebastián Barrufet Rialp, cronista transversal GLOBAL PRESS

Imagen obtenida en Google

CATALUNYA CREIX I ESPANYA CAU

PERIODISME DIGITAL: La defensora del Poble Europeu, Emily O’Reilly, va deixar clar el passat mes d’octubre que els tractats de la Unió Europea no diuen res sobre la pertinença a la Unió d’un territori que s’independitzi d’un dels seus Estats membres, i al mateix temps va afirmar que les opinions que els membres de la Comissió Europea hagin expressat sobre aquesta qüestió en el passat són opinions personals i “no el posicionament oficial de la institució”.

En cas d’independència de Catalunya, en el context polític actual és més probable que, per raons de caire pragmàtic, abans la Unió Europea es plantegés resoldre la qüestió de l’estatus de Catalunya respecte a la Unió que no l’Estat espanyol es plantegés reconéixer diplomàticament el nou Estat català. En tot cas, seria imaginable un escenari en què les dues qüestions s’abordessin conjuntament en negociacions a tres bandes entre Catalunya, Espanya i la Unió Europea.

La decisió d’adoptar la nova nacionalitat catalana i gaudir de doble nacionalitat catalana i espanyola, adoptar la nova nacionalitat catalana i renunciar a l’espanyola, especialment quan la relació entre Catalunya i la Unió Europea quedés aclarida jurídicament, o rebutjar la nova nacionalitat catalana i mantenir només l’espanyola dependria en gran part de les preferències de cada català. La conseqüència lògica de tot plegat seria que, tant si Catalunya continués sent territori de la Unió Europea com si no, els catalans que conservessin la nacionalitat espanyola continuarien sent ciutadans de ple dret de la Unió Europea, amb dret a la lliure circulació i a residir i treballar a qualsevol dels 28 Estats membres de la Unió.

Tot el relat del “procés” i del referèndum sol presentarse com un pols entre Barcelona i Madrid, com si aquesta fos la clau de la partida. Evidentment, podria ser-ho si tots dos actors arribessin a acordar una proposta compartida que portés al referèndum, com van fer Londres i Edimburg, però aquest no és en absolut l’escenari d’aquí, en la mesura que el Govern espanyol es nega a entrar per aquest camí i, per tant, no hi ha cap dubte que no autoritzarà el referèndum independentista que projecta el Govern de Junts pel Sí.

Els independentistes catalans somien amb un nou Estat, tot i ser una nació, amb tenir veu pròpia en l’escena internacional. El seu objectiu està fora de les fronteres espanyoles. Per això, aprofiten qualsevol moment per intentar ‘vendre’ el seu projecte en mitjans internacionals i cridar l’atenció més enllà dels Pirineus.

Es parla constantment de “internacionalitzar” el procés. Per això es té cura dels periodistes internacionals -atendió principalment a mitjans estrangers i es presumeix d’expressar-se en diversos idiomes durant les rodes de premsa. En en la trobada que van tenir amb periodistes, ​ el líder d’ERC, Oriol Junqueras, i el ‘número u’ de Junts Pel Sí, Raül Romeva, van respondre en anglès, francès i italià preguntes a mitjans com The New York Times, Le Figaro i la televisió pública alemanya, entre d’altres.

Tots saben que la partida es juga en bona part en tauler estranger. Precisament, el Govern central ha esgrimit durant aquests mesos com un dels principals arguments contra els independentistes que Catalunya sortiria de la Unió Europea i es aïllaria internacionalment si es separa d’Espanya. De fet, el ministre d’Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, ha estat una de les veus designades per Mariano Rajoy per pronunciar-se sobre la qüestió territorial.

Un dels problemes més greus, derivat de la crisi immobiliària, és el nombre de desnonats (unes 178.000 execucions hipotecàries durant el trienni 2007-2009, davant les 47.379 del trienni anterior). Cinco Días estimava que caldrà afegir-ne unes altres 180.000 l’any 2010. El Consell General del Poder Judicial d’Espanya assenyala que les xifres són enganyoses, ja que una mateixa petició pot comportar la subhasta de diversos béns, de manera que “pot ser encara més alarmant l’increment detectat”. En el primer trimestre de 2011 es van dur a terme 15.491 desnonaments a Espanya.

Mentre Catalunya creix i es valorada molt millor per l’economia internacional, Espanya perd valor internacional. Es el país mes corrupta de tots i el seu comportament antidemocratic es rebutjat per Europa i arreu.

Sebastià Barrufet Rialp, cronista transversal GLOBAL PRESS

Master Periodisme Digital

Imatge obtinguda a Google

DEL PRAT AL REFERÉNDUM

PERIODISMO DIGITAL: El conseller de Presidencia y portavoz del Govern, Jordi Turull, afirma que la Guardia Civil hace “más trabajo” en el Aeropuerto de El Prat, donde desde hace días se registran largas colas en los controles de seguridad, que “persiguiendo las urnas del referéndum”.

En plena operación de salida y llegada de vacaciones de verano, a escasas fechas de jornadas de máxima actividad aeroportuaria como las del puente del 15 de agosto, al Gobierno le preocupa que la falta de entendimiento entre empresa y plantilla eternice un conflicto laboral que desde el pasado 24 de julio altera el funcionamiento del segundo aeropuerto español y ha originado que al menos un millar de pasajeros hayan perdido el avión. Ésa es la razón por la que la Guardia Civil se encarga de los controles por si se perpetúan las colas de pasajeros provocadas por los nuevos paros convocados.La Guardia Civil controlará El Prat si sigue el caos.

El aeropuerto de Barcelona acumula 19 días de colas, angustia, incertidumbre y reproches políticos. Las negociaciones entre Eulen (empresa encargada de los controles de seguridad) y el comité de huelga avanzan pero sus posturas alejadas impiden la suspensión de las convocatorias de varios paros parciales y uno indefinido que empieza el lunes.

En plena operación de salida y llegada de vacaciones de verano, a escasas fechas de jornadas de máxima actividad aeroportuaria como las del puente del 15 de agosto, al Gobierno le preocupa que la falta de entendimiento entre empresa y plantilla eternice un conflicto laboral que desde el pasado 24 de julio altera el funcionamiento del segundo aeropuerto español y ha originado que al menos un millar de pasajeros hayan perdido el avión. Ésa es la razón por la que la Guardia Civil se encargará de los controles si se perpetúan las colas de pasajeros provocadas por los nuevos paros convocados.

Antes de que la situación pueda degenerar en un caos mayor de consecuencias impredecibles en el período del año en el que las instalaciones procesan un mayor volumen de operaciones, el Ministerio del Interior está dispuesto a que los nuevos agentes de la Guardia Civil del aeródromo barcelonés asuman los controles de seguridad.

Así lo aseguran fuentes del Instituto Armado que precisan, no obstante, que por ahora no han recibido ninguna orden de Interior para que empiecen a realizar las tareas de control en los arcos de seguridad de las instalaciones.

Los efectos de la falta de acuerdo entre Eulen y su plantilla hacen estragos entre los usuarios de las terminales. Algunos llegan a la infraestructura de madrugada, siete horas antes de la salida de su vuelo, antes de que los mostradores de facturación de sus aerolíneas hayan abierto.

La Generalitat es mediadora en un conflicto en el que Aena, gestora de las instalaciones, se limita a observar. Las propuestas del Govern para desbloquear la situación fracasaron. Las mejoras salariales y la incorporación de un quinto vigilante en cada filtro convencieron a la empresa, pero no a la plantilla, que decidirá al respecto con sus votos en una asamblea.

La Guardia Civil ha asumido el protagonismo de la investigación judicial que supervisa cada uno de los pasos que va dando el Govern para convocar el referéndum independentista anunciado para el 1 de octubre.

El Instituto Armado ha actuado como policía judicial desde que el 27 de enero verificara las declaraciones del juez y exsenador de ERC Santiago Vidal acerca de un presunto censo ilegal con datos fiscales de los catalanes.

Albiol: “Puigdemont está deseando que Guardia Civil y Ejército entren por la Diagonal”.El ‘popular’ ha insistido en que “en el Estado de Derecho no hace falta utilizar la fuerza, sino el sentido común, la aplicación de la ley y, sobre todo, el respeto al propio Estado de derecho”

Para proceder a lo afirmado (el referéndum no se celebrará) el gobierno Rajoy tal vez siga utilizando a la Guardia Civil.

Sebastià Barrufet Rialp, cronista transversal GLOBAL PRESS

Master Periodismo Digital

Imagen obtenida en Google

DE TALAMANCA AL PRIMER D’OCTUBRE

PERIODISME DIGITAL: A la Batalla d’Almansa (25 d’abril del 1707), les tropes de Felip V (nét de Lluís XIV de França) derroten les de l’arxiduc Carles d’Àustria en el context de la Guerra de Successió Espanyola. Això comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta, i així aquest perd tots els seus furs concedits fins aleshores i li són imposats els Decrets de Nova Planta. Al País Valencià, avui dia encara perdura la dita Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança, rememorant aquesta derrota. Altres dites com ara “De ponent, ni vent ni gent, ni casament” hi poden estar relacionades, encara que el seu origen siga diferent a la derrota d’Almansa.

El conseller de la Presidència del Govern, Jordi Turull, va apel·lar ahir a l’esperit de Talamanca perquè el pròxim 1-O representi «una gran victòria del poble de Catalunya per recuperar la seva llibertat». Turull va participar al memorial que recorda l’última victòria militar de l’exèrcit català contra el borbònic, que va ser el 13 d’agost del 1714 a Talamanca.

La batalla de Talamanca es lliurà els dies 13 i 14 d’agost de l’any 1714 entre les tropes de l’exèrcit de Catalunya i l’exèrcit de Felip V durant la Guerra dels Catalans (1713-1714), la darrera campanya militar de la Guerra de Successió Espanyola a Catalunya. El resultat de la batalla fou una victòria per a les tropes catalanes sobre les borbòniques que es retiraren fins a Sabadell. Malgrat tot però, l’ofensiva del marquès del Poal en auxili de Barcelona es veié aturada posteriorment. La batalla de Talamanca fou la darrera victòria de l’exèrcit català.

Les tropes catalanes estaven formades per uns 3.000 homes, majoritàriament fusellers i cavalleria; comptaven també amb un petit contingent d’hússars hongaresos que s’havien quedat voluntàriament a lluitar per Catalunya després de la retirada de les tropes austriacistes el 1713 i una petita unitat de magraners destacats del castell de Cardona. El marquès del Poal havia instal·lat el seu quarter general a la fortalesa de Cardona.

Els borbònics eren a la zona del Pla de Mussarra, situada davant mateix, al nord-est de Talamanca, on instal·laren el seu lloc de comandament. Els borbònics sumaven més de 2.000 homes, gairebé la meitat dels quals de cavalleria, la major part castellans o procedents d’unitats militars espanyoles.

La batalla va començar el dia 13 d’agost, a la riera de Talamanca, i es va prolongar fins al dia 14, amb les tropes catalanes perseguint els borbònics fins a les envistes de Sabadell, amb enfrontaments a Sant Llorenç Savall i a Castellar del Vallès. El triomf de l’exèrcit català en la batalla es degué en bona part al coneixement de la complicada orografia del territori i a la millor vista sobre l’escenari de la batalla, però també a causa del moviment de tenalla aplicat pel Marquès del Poal sobre l’exèrcit borbònic, enviant una part dels seus homes més experts pels flancs de l’enemic. Entre els seus comandaments figuraven alguns dels oficials més destacats de l’exèrcit català: Ermengol Amill, Joan Vilar i Ferrer, Ramon de Rialp, Pere Bricfeus, fill de Castellterçol, Francesc Busquets i Mitjans, de Valldoreix (els dos darrers, però, residents a Terrassa abans d’entrar a l’exèrcit), entre d’altres.

Les narracions de l’època parlen d’unes 650 baixes, entre morts i ferits (la carta del Marquès del Poal al Consell de Cent de Barcelona n’esmenta 800). No es pot precisar el nombre exacte de morts, però es pot calcular que aproximadament van morir-hi 100 homes, 80 dels quals borbònics, i al voltant de 20 catalans. El camp de batalla ha estat objecte de prospeccions arqueològiques i ha estat museïtzat a la seu del castell de Talamanca.

Penso que encara que al govern espanyol l’importi poc, l‘1d’octubre a Catalunya no morirà ningú. I el mes important: Catalunya tornarà a guanyar als borbons i castellans sense armes, només a les urnes.

Sebastià Barrufet Rialp, cronista transversal GLOBAL PRESS

Master Periodisme Digital

Imatge obtinguda a Google