Sponsored Post Learn from the experts: Create a successful blog with our brand new courseThe WordPress.com Blog

WordPress.com is excited to announce our newest offering: a course just for beginning bloggers where you’ll learn everything you need to know about blogging from the most trusted experts in the industry. We have helped millions of blogs get up and running, we know what works, and we want you to to know everything we know. This course provides all the fundamental skills and inspiration you need to get your blog started, an interactive community forum, and content updated annually.

El president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, que aquest dissabte compleix 330 a la presó preventiva per suposats delictes de rebel·lió i malversació, s’ha postulat aquest dissabte per ser el cap de cartell de la seva formació de cara a les properes eleccions europees. El líder in pectore del partit, Pere Aragonès, ha llegit des de la presó de Lledoners (a Barcelona) una carta de Junqueras en la qual anuncia la seva voluntat de ser candidat, alguna cosa que veu com “la millor manera de no fer efectiva la repressió que ens volen imposar” i internacionalitzar l’independentisme català. Malgrat el seu empresonament, els drets electorals de Junqueras estan intactes, a l’espera que se celebri el judici contra els cervells del procés i del referèndum de l’1 d’octubre, declarat il·legal pel Tribunal Constitucional. “Vull defensar els meus drets polítics i els de tots els represaliats, que és allò que ens volen arrabassar, i per això he decidit presentar-me a les eleccions europees”, ha assegurat Junqueras en la seva missiva. El moviment del líder d’ERC també deixa descol·locat a l’espai que lidera l’expresident Carles Puigdemont, que de moment ha ajornat els seus plans electorals al desembre. “Presentar-me a Europa és la millor manera de denunciar la reculada democràtica i la repressió de l’Estat espanyol”, ha escrit Junqueras. “Després de reflexionar-ho personalment i compartir-ho amb els companys que estan patint la repressió, em sento amb força i coratge per encapçalar la candidatura d’Esquerra Republicana a les eleccions europees del maig de 2019, sempre que així ho consideri el partit”, ha afegit.

El president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, que aquest dissabte compleix 330 a la presó preventiva per suposats delictes de rebel·lió i malversació, s’ha postulat aquest dissabte per ser el cap de cartell de la seva formació de cara a les properes eleccions europees. El líder in pectore del partit, Pere Aragonès, ha llegit des de la presó de Lledoners (a Barcelona) una carta de Junqueras en la qual anuncia la seva voluntat de ser candidat, alguna cosa que veu com “la millor manera de no fer efectiva la repressió que ens volen imposar” i internacionalitzar l’independentisme català. Malgrat el seu empresonament, els drets electorals de Junqueras estan intactes, a l’espera que se celebri el judici contra els cervells del procés i del referèndum de l’1 d’octubre, declarat il·legal pel Tribunal Constitucional. “Vull defensar els meus drets polítics i els de tots els represaliats, que és allò que ens volen arrabassar, i per això he decidit presentar-me a les eleccions europees”, ha assegurat Junqueras en la seva missiva. El moviment del líder d’ERC també deixa descol·locat a l’espai que lidera l’expresident Carles Puigdemont, que de moment ha ajornat els seus plans electorals al desembre. “Presentar-me a Europa és la millor manera de denunciar la reculada democràtica i la repressió de l’Estat espanyol”, ha escrit Junqueras. “Després de reflexionar-ho personalment i compartir-ho amb els companys que estan patint la repressió, em sento amb força i coratge per encapçalar la candidatura d’Esquerra Republicana a les eleccions europees del maig de 2019, sempre que així ho consideri el partit”, ha afegit. Esta entrada fue publicada en Uncategorized el septiembre 30, 2018. Editar JUNQUERAS A LES EUROPEES Deja un comentario Esta entrada fue publicada en Uncategorized el septiembre 30, 2018. Editar LA DRETA ESPANYLA ACABARA MOLT MALAMENT Deja un comentario LA DRETA ESPANYOLA ACABARÀ MOLT MALAMENT PERIODISME DIGITAL=PP i C’s han atacat el tribunal d’Slesvig-Holstein per haver descartat la rebel·lió mentre que la premsa espanyola ha reaccionat amb desànim a la decisió de la justícia alemanya. L’espanyolisme ha reaccionat amb ràbia i desànim a la decisió del tribunal d’Schleswig-Holstein sobre Carles Puigdemont. Malgrat que la justícia alemanya ha decidit d’acceptar l’extradició del president per malversació, el fet que hagi descartat el delicte de rebel·lió ha fet enfurismar dirigents polítics com Albert Rivera, Juan Carlos Girauta, Rosa Díez, Inés Arrimadas i el PP. Qui ha reaccionat amb més vehemència ha estat Girauta. El diputat de Ciutadans ha titllat de ‘bretolada’ la decisió del tribunal i ha afegit que ‘algun dia s’haurà d’estudiar el què i el perquè’. En una línia similar, el president de Ciutadans, Albert Rivera, ha dit que li preocupa el risc ‘que l’euroordre beneficiï els que van fugir’, en referència als exiliats. ‘Els que van donar la cara seran jutjats amb tots els delictes del codi penal i els que van fugir poden tenir un benefici davant la justícia. És un missatge pervers per a l’euroordre i haurem de reflexionar si amb aquesta es beneficia els qui fugen i es perjudica els qui es queden’, ha afegit. A més, ha evitat de pronunciar-se sobre el fet que s’hagi descartat el delicte de rebel·lió. S’ha volgut centrar a parlar de la malversació i de la seva guerra amb l’anterior govern espanyol. ‘Alguns ja vam dir que es gastaven els diners per donar un cop d’estat a Espanya, i per això Puigdemont haurà de donar la cara. Això també demostra que el govern anterior no va vigilar suficientment els diners de la Generalitat’, ha dit des de Madrid. La reacció més optimista dins de Ciutadans ha estat la d’Inés Arrimadas, líder de Ciutadans a Catalunya. S’ha centrat a destacar el fet que el tribunal alemany demani l’extradició de Puigdemont per malversació. ‘Puigdemont haurà de venir a Espanya a donar la cara davant la justícia per gastar-se els diners de tots en donar un cop contra més de mitja Catalunya i contra la democràcia. A més, cap país ni institució europea compra la mentida que puguin ser presos polítics’, ha dit. El PP també ha lamentat la decisió del tribunal alemany. El portaveu adjunt de la formació al congrés espanyol, Carlos Floriano, ha assegurat que la decisió ‘no agrada gens’ al seu grup perquè ‘a Europa no hi pot haver santuaris polítics per als qui se salten la llei’. En aquest sentit, ha emplaçat el govern de Pedro Sánchez a promoure una reforma del sistema de l’euroordre per a evitar les ‘zones d’immunitat contràries al sentit de la Unió Europea’. Per últim, la cofundadora d’UPyD, Rosa Díez, que va agrair la feina d’Alemanya amb un ‘Danke’ (gràcies) quan Puigdemont va ser detingut, ara titlla la decisió del tribunal alemany de ‘cop a Europa’ i demana una resposta comuna. TANMATEIX,La premsa internacional destaca el ‘revés a la justícia espanyola’ en la decisió d’Alemanya sobre Puigdemont. La reacció de la premsa internacional, especialment l’alemanya, a la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein de no extradir Puigdemont per rebel·lió i de proposar-ho només per malversació ha estat immediata. A part de la descripció dels fets, l’enfocament més generalitzat és el del revés que significa la decisió per a la justícia espanyola i per a la fiscalia, pel fet de processar els dirigents independentistes per rebel·lió quan la justícia alemanya no veu la violència per enlloc. LA DRETA ESPANYOLA ENCARA HO PASSARÀ PITJOR AL ENTRAR EN DETALLS SOBRE LES DECLARACIONS CONTRA JUAN CARLOS PER LA SEVA AMANT CORINA. LA MONARQUIA BORBÒNICA TREMOLA I LA REPÚBLICA RENEIX. ESPANYA ESPERO I DESITJO ES TRANSFORMI EN UNA REPÚBLICA DINS D’UNA CONFEDERACIÓ ESPANYOLA. SEBASTIÀ BARRUFET RIALP, CRONISTA TRANSVERSAL INDEPENDENT. MASTER DIGITAL GLOBAL PRESS INSTITUTE SAN FRANCISCO CALIFORNIA EUA IMATGE DE GOOGLE Esta entrada fue publicada en Uncategorized el julio 12, 2018. Editar LA CONSTITUCIO FRANQUISTA QUE ERC NO ACCEPTA Deja un comentario LA CONSTITUCIÓ FRANQUISTA QUE ERC NO ACCEPTA PERIODISME DIGITAL= El fet que España no ens reconegui, als catalans, el nostre dret d’autodeterminació com a poble, no és com s’ha dit tants cops un problema de manca de cultura democràtica —que hi és—, sinó més aviat una qüestió de caràcter conceptual. Una qüestió de lèxic, m’atreviria a dir. És del tot cert que l’article 2 de la seva constitució diu: “La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, …” Ara bé, si realment volien encabir al poble català dins d’Espanya i considerar als catalans com a espanyols, potser haurien d’haver estat una mica més curosos en la redacció del posterior article 10.2. Al seu contingut ja hi arribarem. Repassem primer una miqueta què diu respecte al dret d’autodeterminació la legislació internacional i anem a veure com ho entoma la “Constitución espanyola”. A 26 de juny de 1945 a San Francisco, en acabar la Conferència de les Nacions Unides sobre Organització Internacional, es va signar La Carta de les Nacions Unides, que va entrar en vigor el 24 d’octubre del mateix any. En el seu Capítol I, article 1.2 diu: “Fomentar entre les nacions relacions d’amistat basades en el respecte al principi d’igualtat de drets i al de la lliure determinació dels pobles, i prendre les mesures adients per enfortir la pau universal”. Posteriorment, ja a les acaballes del 1966, concretament el 16 de desembre, dins del si de l’Assemblea General de les Nacions Unides, van ser adoptats dos tractats internacionals sobre els drets humans, el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics i el Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals. Tot i que no van entrar en vigor fins al 1976 i amb pocs mesos de diferència, en la seva Part I, article 1, ambdós són coincidents en la redacció donada i comencen dient: “Tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació. En virtut d’aquest dret determinen lliurement el seu estatut polític i procuren també pel seu desenvolupament, econòmic, social i cultural”. Entremig, el 10 de desembre de 1948, va ser adoptada i proclamada per l’Assemblea General de les Nacions Unides, mitjançant la seva resolució 217 A (III), la Declaració Universal de Drets Humans, que amb la seva trentena d’articles enumera tots i cadascun d’aquells drets considerats bàsics i que “s’haurien d’aplicar”, sense excepció, a tota persona pel sol fet d’haver nascut ésser humà. I em sap greu haver fet servir “s’haurien d’aplicar” en lloc de “s’apliquen”, però la realitat és la que és i massa cops els mateixos governs dels països que integren l’ONU se’ls passen per l’engonal. Per molt que us sembli estrany amb tot el que està passant amb el dret a decidir dels catalans, Espanya n’és membre des del 1955. Com a tal, a 28 de setembre del 1976, va ratificar l’esmentat Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, ratificació que trobareu publicada al BOE núm. 103, de 30 d’Abril de 1977 signada per, el llavors ja Rei, Juan Carlos i referendada pel també llavors Ministre d’Assumptes Exteriors Marcelino Oreja. Dos anys més tard de l’esmentada ratificació i un del de la seva publicació, el 29 de desembre de 1978, entrà en vigor la “Macrosanta Constitución Española” i on trobarem en el seu article 10.2 del Títol I sobre els drets i deures fonamentals, la següent redacció: “Las normas relativas a los derechos fundamentales y a las libertades que la Constitución reconoce se interpretarán de conformidad con la Declaración Universal de Derechos Humanos y los tratados y acuerdos internacionales sobre las mismas materias ratificados por España Caram! He quedat astorat. Ja som al cap del carrer. Vet aquí el que arriba a dir l’article 10.2 al que ens hem referit al començament. A què ve tanta discrepància, doncs, si de fet Espanya reconeix el dret d’autodeterminació dels pobles? Després de donar-li moltes voltes, em sembla que he trobat el perquè de tot plegat. El problema és que no tenen clar el concepte “poble”.Ho entendreu de seguida. Si anem a la versió online del Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans i cerquem l’entrada “poble”, obtindrem això La constitució espanyola es va votar el 78 amb un cens falsejat, amb més d’un milió de persones més, i alterat vint dies abans La nit electoral el Ministeri d’interior i la Junta Electoral Central donaven dades de dos censos diferents, sense aclarir quin era el bo. El col·lectiu Contrastant ha publicat aquest cap de setmana una crítica que va fer l’any 1978 el diari El País sobre el cens emprat per al referèndum de la constitució espanyola d’aquell any. Això ha alertat sobre les grans irregularitats de les condicions en què es va fer aquella votació. El govern espanyol va alterar el cens amb un simple decret tres setmanes abans del referèndum, quan ja s’havia convocat El referèndum sobre la constitució espanyola es va fer el 1978. L’any abans, el 1977, hi havia hagut les eleccions a les corts. En aquelles eleccions només van poder votar els més grans de vint-i-un any i va tenir un cens de 23.583.762 electors. Un dels canvis que preveia la nova constitució era la rebaixa de la majoria d’edat a divuit anys. El dia que el Congrés va votar en contra de l’autodeterminació a la Constitució … L’únic diputat que hi havia de l’esquerra abertzale, Paco Letamendia, va presentar una … dret a l’autodeterminació, que no és el mateix que el dret a decidir. Contra la Constitució de la monarquia, procés constituent popular per la República. AIXÍ PENSEM ELS MILITANTS VELLS I JOVES D’ERC. SEBASTIÀ BARRUFET RIALP, CRONISTA TRANSVERSAL INDEPENDENT. MASTER DIGITAL GLOBAL PRESS INSTITUTE SAN FRANCISCO CALIFORNIA EUA IMATGE DE GOOGLE Esta entrada fue publicada en Uncategorized el julio 9, 2018. Editar NO SEMPRE GUANYARAN ELS DICTADORS Deja un comentario NO SEMPRE GUANYARAN ELS DICTADORS PERIODISME DIGITAL=ESPANYA DISPOSA DE MOLTS POLÍTICS AMB CERVELL DE MOSQUIT. PARLO DE GENT DEL PP I CIUDADANOS QUE NEGAN LA LEGALITAT INTERNACIONAL DEL DRET A L’AUTODETERMINACIÓ. El dret a l’autodeterminació és un principi fonamental dels drets humans, es tracta del dret dels pobles a “determinar lliurement el seu estatus polític” El dret d’autodeterminació dels pobles fou formalitzat jurídicament per primera volta en la Carta de les Nacions Unides, ratificada l’any 1945. L’article 1 d’aquesta Carta, punt 2, estableix que un dels propòsits de les Nacions Unides és fomentar el respecte al principi d’autodeterminació dels pobles. Fomentar entre les nacions relacions d’amistat basades en el respecte al principi de la igualtat de drets i al de la lliure determinació dels pobles, i prendre altres mesures adequades per enfortir la pau universal” El 4-5 de desembre de 1950 l’Assemblea General de les Nacions Unides, en reafirmació del principi enunciat en la Carta, va reconèixer que “el dret dels pobles i nacions a la lliure determinació” era un dret humà fonamental, i decidí incloure’l en els futurs Pactes Internacionals de Drets Humans. A més a més, disposava que tots els estats han de fomentar l’exercici d’aquest dret.El dret a l’autodeterminació és una norma de ius cogens. Les normes de ius cogens constitueixen el nivell més alt de les normes de dret internacional i han d’ésser obeïdes sempre. EL REGNE D’ESPANYA ES VÍCTIMA DELA MONARQUIA BORBÒNICA I DEL NEOFRANQUISME DICTADOR. ORIGEN DEL CONCEPTE.El concepte d’autodeterminació sembla derivar lògicament del principi de les nacionalitats. A partir de mitjan segle XIX és teoritzat per diversos pensadors i activistes. Així, ja el 1848, en la Crida als eslaus, Mikhaïl Bakunin proclama: “estan en un error els polonesos si, només basant-se en el dret històric, s’apropien d’Ucraïna sense ni tan sols demanar-ho al poble ucraïnès. Lajos Kossuth, a l’exili londinenc, invocava “el dret sobirà de tota nació a disposar de si mateixa” (3 novembre 1851). El jurista napolità Pasquale Stanislao Mancini, en el discurs Lineamenti del vecchio e del nuovo diritto delle genti davant la Universitat de Torí (1852), afirmava taxatiu: “El dret de les nacionalitats a constituir-se llurement, a conservar la independència si la posseeixen o a reivindicar-la si la violència les manté esclaves i oprimides, és un dret sacrosant i imprescriptible”.[7] A Londres, l’octubre de 1865, la Primera Internacional proclamava el “dret de tot poble a disposar de si mateix”; fórmula que en el Congrés de Ginebra (1866) esdevindria “dret dels pobles a disposar de si mateixos”. Pel que fa al terme, sembla que autodeterminació i dret d’autodeterminació foren encunyats originàriament en alemany: el 1865 el cèlebre historiador Theodor Mommsen es referia al “dret d’autodeterminació” (Selbstimmungsrecht) del poble alemany en referència a la qüestió de Slesvig-Holstein; el 1870 l’historiador del dret Eduard Zeller ja formulava “el dret d’autodeterminació dels pobles” (das Selbstimmungsrecht der Völker) en general INSISTEIXO SOVINT ENUNCIANT QUE, AL MEU PARER,LA MILLOR SOLUCIÓ D’ESPANYA PASSA PER CONVERTIR-LA EN UN ESTAT CONFEDERAL. PENSO QUE MOLTS TERRITORIS ESPANYOLS HI ESTARANT D’ACORD. TANMATEIX, ELS ESMENTATS AL PRINCIPI NO PODRAN DESPRENDRES DE LA DICTADURA DEL TERRIBLE GENERAL A QUI VENEREN AMB LEALTAT. NOMÉS ELS VINDRÀ LA NECESSITAT DE LIQUIDAR LES IDEES DELS, SEGONS ELLS, ENEMICS D’ESPANYA. LA SEVA DECISSIÓ ELS GUIARÀ CAP EL VALLE DE LOS CAIDOS. ON A PROP DEL SEU LIDER PREFERIT INTENTARÀN ELIMINAR LA DECISIÓ DELS DEMÒCRATES CONSTITUENTS DE LA CONFEDERACIÓ POLÍTICA. AFORTUNADAMENT NO SEMPRE DECIDEIXEN EL FUTUR DESLS POBLES ELS DICTADORS. ESTIC CONVENÇUT QUE AQUESTA VEGADA LA SALVACIÓ D’ESPANYA VINDRÀ AVALADA PER UN PODER SUPERIOR, EL D’AQUELL QUE HO POT TOT.ESPANYA JA HA PATIT PROU. SEBASTIÀ BARRUFET RIALP, CRONISTA TRANSVERSAL INDEPENDENT. MASTER DIGITAL GLOBAL PRESS INSTITUTE. SAN FRANCISCO CALIFORNIA EUA. IMATGE DE GOOGLE Esta entrada fue publicada en Uncategorized el julio 8, 2018. Editar LA MILLOR SOLUCIÓ PER CATALUNYA I ESPANYA Deja un comentario LA MILLOR SOLUCIÓ PER CATALUNYA I ESPANYA PERIODISME DIGITAL= NACIONALISME ESPANYOL I SOBIRANISME CATALÀ. Existeix una confusió, promoguda interessadament per algunes opcions polítiques, que assumeix que sobiranisme i independentisme són dos conceptes idèntics quan, en realitat, no ho són. Una nació és sobirana quan té la capacitat de decidir sobre el seu present i futur. És el que s’anomenava abans dret d’autodeterminació i que ara es denomina dret a decidir en el cas català sobre la relació desitjada entre Catalunya i Espanya. Dret a decidir implica, per definició, dret a escollir entre diverses alternatives, una de les quals, naturalment, és la independència de Catalunya. Tot independentista és sobiranista, però no tot sobiranista és independentista. El monopoli de l’adjectiu sobiranista per part de les opcions independentistes exclou la població que, sent sobiranista, no és independentista. Aquesta observació és particularment rellevant a Catalunya, on la gran majoria de la població (el 80%) és sobiranista, és a dir, vol tenir el dret a decidir; i, no obstant això, l’independentisme no és majoritari. Segons les últimes enquestes proveïdes per la Generalitat de Catalunya, en aquest país solament el 42,9% de la població catalana es defineix com a independentista. Així doncs, la majoria de la població a Catalunya no és independentista. És més, el sector menys favorable a l’independentisme és el sector majoritari entre les classes populars, és a dir, la classe treballadora, on el percentatge de la població de parla castellana és més gran. A Catalunya hi ha classes socials, una realitat desfigurada en aquesta imatge errònia que la majoria de la població és de classe mitjana. I hi ha tantes Catalunyes com classes socials hi ha. I d’una manera molt clara i òbvia, hi ha dues Catalunyes: una que veu els mitjans públics de la Generalitat (TV3 i Catalunya Ràdio) i els mitjans d’informació privats en català, i l’altra Catalunya, que veu els canals de televisió espanyols, en castellà. Com es podria entendre, si no, que en algunes enquestes recents Podem aparegui com una important opció electoral a Catalunya, tot i que la seva presència als primers mitjans és superlimitada?. Aquesta altra Catalunya, predominantment de classe treballadora, és la base social d’un descontentament molt generalitzat enfront de les polítiques d’austeritat imposades (i dic imposades perquè no estaven en la seva oferta electoral) pels governs espanyol i català. Aquestes polítiques han estat dutes a terme, amb especial intensitat, pels partits de sensibilitat conservadora i liberal que han governat Espanya i Catalunya durant la major part de la Gran Recessió, i han afectat el benestar d’aquestes classes socials d’una manera molt marcada. Les eleccions municipals van reflectir aquest descontentament, que alhora va generar una gran mobilització ben representada per la victòria de Barcelona en Comú a la capital catalana. I, com va passar a la resta de Catalunya i d’Espanya, els comicis van representar un tsunami polític, inesperat i sorprenent. La població que es concentrava a la plaça Sant Jaume per celebrar la victòria de Barcelona en Comú procedia dels barris obrers, que abans votaven el PSC o s’abstenien i que ara van votar aquesta coalició. En aquesta plaça, davant de l’Ajuntament, no hi havia pràcticament estelades, i sí, en canvi, banderes catalanes i banderes espanyoles republicanes representant una altra Espanya, la vençuda en la Guerra Civil. Però el que era molt significatiu i nou és que aquest moviment (i així ho van expressar els seus dirigents) estava clarament a favor del dret a decidir. En altres paraules: eren sobiranistes, encara que no independentistes. Aquest fet és d’una enorme transcendència, perquè si no s’aconsegueix el dret a decidir (el dret més important i urgent des de l’òptica nacional) no serà possible aconseguir una altra alternativa com la independència. Aquesta és la realitat que desmereixen i empobreixen les veus que monopolitzen el terme sobiranisme identificant-lo amb l’independentisme; aquesta identificació interessada no només la fan moltes formacions independentistes, sinó (i sobretot) també aquells partits que, des de la resta d’Espanya, no desitgen el sobiranisme. PENSO QUE LA MILLOR SOLUCIÓ PER CATALUNYA I PER TOT ESPANYA SERÀ LA CONFEDERACIÓ. Una confederació és una associació d’estats sobirans o de comunitats creada per mitjà d’un tractat per l’assoliment d’alguns fins o propòsits comuns predeterminats. A diferència del que ocorre a les federacions, la sobirania dels membres de la confederació és més important que no pas la unió confederativa. Altres politòlegs consideren que la diferència entre les federacions i les confederacions és el grau de poder central del govern; en una confederació, els estats membres cedeixen només uns pocs drets sobirans al govern central, i conserven el dret a la secessió. Les confederacions sovint s’han creat per resoldre afers crítics, com ara la defensa territorial, la representació estrangera, el comerç internacional, o l’adopció d’una moneda única. Les confederacions creen un tipus de govern central per donar suport a tots els membres. Una confederació, en termes polítics, es refereix a aquelles unions permanents entre estats sobirans amb una sola representació exterior o internacional. El grau del lligam entre els estats confederats pot variar; si l’aliança és forta, la confederació no es diferencia en res, de facto, de les federacions; en altres casos extrems, si l’aliança és prou dèbil un estat pot ser membre de més d’una confederació. APOSTO PER UNA ESPANYA CONFEDERAL, LA MILLOR INDEPENDENCIA PER UN TERRORI. SEBASTIÀ BARRUFET RIALP, CRONISTA TRANSVERSAL INDEPENDENT. MASTER DIGITAL GLOBAL PRESS INSTITUTE SAN FRANCISCO CALIFORNIA EUA. IMATGE DE GOOGLE Esta entrada fue publicada en Uncategorized el julio 6, 2018. Editar POLITICA EN TARRAGONA< Deja un comentario POLÍTICA EN EL AYUNTAMIENTO DE TARRAGONA PERIODISMO DIGITAL= Ballesteros rechaza romper el pacto con el PP en Tarragona. ERC insistió al alcalde para que deshaga el pacto de gobierno tras la moción de censura en Madrid, pero el alcalde rechazó la propuesta. El alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha agradecido al grupo municipal de ERC la oferta de estabilidad, pero ante la petición de que expulse al PP del gobierno ha recordado que es él quien pone «las condiciones». Ayer los republicanos volvieron a extender la mano a Ballesteros y se ofrecieron a apoyar los presupuestos del 2019 en defensa del «interés» y la «buena imagen» de la ciudad. Tras la aplicación del artículo 155 y de la sentencia del caso Gürtel, desde ERC insisten en que los populares tienen que salir del gobierno municipal porque son «un partido estructuralmente corrupto» y un exponente de «la involución democrática». «¿Por qué si el PP no es digno de gobernar en España debe ser digno de gobernar en Tarragona?», preguntó a los socialistas el portavoz de los republicanos, Pau Ricomà. Ricomà insistió ayer en dirigirse a Ballesteros para decirle que «le hacemos una invitación al diálogo que, si pensara en el conjunto de la ciudad y su imagen, aprovecharía y se esforzaría por extender a otras fuerzas políticas de raíz democrática». Ricomà quiso dejar claro que «en ningún caso nos estamos ofreciendo para entrar a gobernar con el PSC». De momento, el alcalde ha reiterado que la ruptura del pacto no está sobre la mesa y que, en cualquier caso, esta es una decisión que le corresponderá tomar a él. EN 1979 FUI EL PRIMER CONCEJAL DE ERC DEL AYUNTAMIENTO DE TARRAGONA. EL ALCALDE DE ENTONCES FUE JMª RECASENS, AFILIADO AL PSC DE REVENTÓS Y OBIOLS, MUY DISTINTO DEL DE AHORA. CONOCÍ PERSONALMENTE Y APRECIÉ A BALLESTEROS ENTONCES MIEMBRO DEL MISMO PARTIDO QUE RECASENS. LA POLITICA MARCA CAMBIOS A LAS PERSONAS QUE LA PRACTICAMOS. EN MI CASO, CON PARTE DEL CONSELL NACIONAL D’ERC, NOS DIMOS DE BAJA DE NUESTRO QUERIDO PARTIDO POR UN ACUERDO DEL ENTONCES NUESTRO LÍDER, HERIBERT BARRERA,CON JORDI PUJOL, FUNDADOR DE CDC. PERMANECÍ EN EL AYUNTAMIENTO DE TARRAGONA COMO MIEMBRO DEL DEL PSC DE ENTONCES. ASÍ CONTINUE DURANTE OCHO AÑOS. RECASENS ME NOMBRÓ TENIENTE DE ALCALDE. GRACIAS JOSE Mª. DEJÉ LA POLÍTICA ACTIVA PARA DEDICARME A MI PROFESIÓN PREFERIDA: LA COMUNICACIÓN. SOY MASTER DIGITAL POR GLOBAL PRESS INSTITUTE DE SAN FRANCISCO CALIFORNIA EUA. AMIGO JOSEP FÈLIX, NO TE OLVIDES DE LO VIVIDO POR PERSONAS COMO YO.PIENSO QUE ERES UN BUEN ALCALDE DE MI CIUDAD DE TARRAGONA. MIS COMPAÑEROS DE ERC NUNCA TE TRAICIONARAN. SIN EMBARGO, EL ESPANYOLISMO ES MUY DIESTRO EN ESTE MENESTER. UN ABRAZO PARA TODOS, RECUERDO AQUELLOS AÑOS CON UN SENTIMIENTO DE FELICIDAD.. SEBASTIÀ BARRUFET RIALP, CRONISTA TRANSVERSAL INDEPENDIENTE MASTER DIGITAL GLOBAL PRESS INSTITUTE SAN FRANCISCO CALIFORNIA EUA IMAGEN DE GOOGLE Esta entrada fue publicada en Uncategorized el julio 5, 2018. Editar sebastiabarrufet Blog de WordPress.com. Privacidad & Cookies: este sitio usa cookies. Al continuar usando este sitio, estás de acuerdo con su uso. Para saber más, incluyendo como controlar las cookies, mira aquí: Política de Cookies.

JUNQUERAS A LES EUROPEES DE MAIG

Oriol Junqueras, en 2017.
Oriol Junqueras, en 2017. Albert Garcia

El president d’Esquerra Republicana, Oriol Junqueras, que aquest dissabte compleix 330 a la presó preventiva per suposats delictes de rebel·lió i malversació, s’ha postulat aquest dissabte per ser el cap de cartell de la seva formació de cara a les properes eleccions europees. El líder in pectore del partit, Pere Aragonès, ha llegit des de la presó de Lledoners (a Barcelona) una carta de Junqueras en la qual anuncia la seva voluntat de ser candidat, alguna cosa que veu com “la millor manera de no fer efectiva la repressió que ens volen imposar” i internacionalitzar l’independentisme català.

Malgrat el seu empresonament, els drets electorals de Junqueras estan intactes, a l’espera que se celebri el judici contra els cervells del procés i del referèndum de l’1 d’octubre, declarat il·legal pel Tribunal Constitucional. “Vull defensar els meus drets polítics i els de tots els represaliats, que és allò que ens volen arrabassar, i per això he decidit presentar-me a les eleccions europees”, ha assegurat Junqueras en la seva missiva. El moviment del líder d’ERC també deixa descol·locat a l’espai que lidera l’expresident Carles Puigdemont, que de moment ha ajornat els seus plans electorals al desembre.

“Presentar-me a Europa és la millor manera de denunciar la reculada democràtica i la repressió de l’Estat espanyol”, ha escrit Junqueras. “Després de reflexionar-ho personalment i compartir-ho amb els companys que estan patint la repressió, em sento amb força i coratge per encapçalar la candidatura d’Esquerra Republicana a les eleccions europees del maig de 2019, sempre que així ho consideri el partit”, ha afegit.

LA DRETA ESPANYLA ACABARA MOLT MALAMENT

LA DRETA ESPANYOLA ACABARÀ MOLT MALAMENT

PERIODISME DIGITAL=PP i C’s han atacat el tribunal d’Slesvig-Holstein per haver descartat la rebel·lió mentre que la premsa espanyola ha reaccionat amb desànim a la decisió de la justícia alemanya.

L’espanyolisme ha reaccionat amb ràbia i desànim a la decisió del tribunal d’Schleswig-Holstein sobre Carles Puigdemont. Malgrat que la justícia alemanya ha decidit d’acceptar l’extradició del president per malversació, el fet que hagi descartat el delicte de rebel·lió ha fet enfurismar dirigents polítics com Albert Rivera, Juan Carlos Girauta, Rosa Díez, Inés Arrimadas i el PP.

Qui ha reaccionat amb més vehemència ha estat Girauta. El diputat de Ciutadans ha titllat de ‘bretolada’ la decisió del tribunal i ha afegit que ‘algun dia s’haurà d’estudiar el què i el perquè’.

En una línia similar, el president de Ciutadans, Albert Rivera, ha dit que li preocupa el risc ‘que l’euroordre beneficiï els que van fugir’, en referència als exiliats. ‘Els que van donar la cara seran jutjats amb tots els delictes del codi penal i els que van fugir poden tenir un benefici davant la justícia. És un missatge pervers per a l’euroordre i haurem de reflexionar si amb aquesta es beneficia els qui fugen i es perjudica els qui es queden’, ha afegit.

A més, ha evitat de pronunciar-se sobre el fet que s’hagi descartat el delicte de rebel·lió. S’ha volgut centrar a parlar de la malversació i de la seva guerra amb l’anterior govern espanyol. ‘Alguns ja vam dir que es gastaven els diners per donar un cop d’estat a Espanya, i per això Puigdemont haurà de donar la cara. Això també demostra que el govern anterior no va vigilar suficientment els diners de la Generalitat’, ha dit des de Madrid.

La reacció més optimista dins de Ciutadans ha estat la d’Inés Arrimadas, líder de Ciutadans a Catalunya. S’ha centrat a destacar el fet que el tribunal alemany demani l’extradició de Puigdemont per malversació. ‘Puigdemont haurà de venir a Espanya a donar la cara davant la justícia per gastar-se els diners de tots en donar un cop contra més de mitja Catalunya i contra la democràcia. A més, cap país ni institució europea compra la mentida que puguin ser presos polítics’, ha dit.

El PP també ha lamentat la decisió del tribunal alemany. El portaveu adjunt de la formació al congrés espanyol, Carlos Floriano, ha assegurat que la decisió ‘no agrada gens’ al seu grup perquè ‘a Europa no hi pot haver santuaris polítics per als qui se salten la llei’. En aquest sentit, ha emplaçat el govern de Pedro Sánchez a promoure una reforma del sistema de l’euroordre per a evitar les ‘zones d’immunitat contràries al sentit de la Unió Europea’.

Per últim, la cofundadora d’UPyD, Rosa Díez, que va agrair la feina d’Alemanya amb un ‘Danke’ (gràcies) quan Puigdemont va ser detingut, ara titlla la decisió del tribunal alemany de ‘cop a Europa’ i demana una resposta comuna.

TANMATEIX,La premsa internacional destaca el ‘revés a la justícia espanyola’ en la decisió d’Alemanya sobre Puigdemont. La reacció de la premsa internacional, especialment l’alemanya, a la decisió del tribunal de Slesvig-Holstein de no extradir Puigdemont per rebel·lió i de proposar-ho només per malversació ha estat immediata. A part de la descripció dels fets, l’enfocament més generalitzat és el del revés que significa la decisió per a la justícia espanyola i per a la fiscalia, pel fet de processar els dirigents independentistes per rebel·lió quan la justícia alemanya no veu la violència per enlloc.

 

LA DRETA ESPANYOLA ENCARA HO PASSARÀ PITJOR AL ENTRAR EN DETALLS SOBRE LES DECLARACIONS CONTRA JUAN CARLOS PER LA SEVA AMANT CORINA.

LA MONARQUIA BORBÒNICA TREMOLA I LA REPÚBLICA RENEIX. ESPANYA ESPERO I DESITJO ES TRANSFORMI EN UNA REPÚBLICA DINS D’UNA CONFEDERACIÓ ESPANYOLA.

SEBASTIÀ BARRUFET RIALP, CRONISTA TRANSVERSAL INDEPENDENT.

MASTER DIGITAL GLOBAL PRESS INSTITUTE SAN FRANCISCO CALIFORNIA EUA

IMATGE DE GOOGLE